“El teatre és una eina eficaç que pot servir d’alliberament
si se sap utilitzar de forma adequada” (Augusto Boal)
Teatre social, teatre polític, teatre de l’oprimit, teatre d’intervenció
social... són només alguns dels noms que al llarg del segle XX s’ha fet servir
per anomenar el fet dramàtic abocat a reflectir les realitats més flagrants de
cada context en el que es realitza.
Entenem el teatre social com a estratègia d’intervenció
socioeducativa que ens aporta eines i característiques per la interacció i el
desenvolupament personal i grupal. El teatre social ens ofereix una amplia gama
de possibilitats, on no hi ha receptes sinó maneres diferents d’afrontar
realitats i d’obrir processos, on el Teatre és la excusa i no el motiu en sí
mateix, on la prioritat ha de ser la persona i el col·lectiu.
El teatre és una
fusió del missatge, actors i el públic.